Enllaç original: http://laplumadebach.blogspot.com.es/2016/02/quan-la-musica-falla.html

 

Autor: Asier Escrivà

Daimús. 8 gener

 

 

Si bé aquest artícul es referis a les falles de Gandia, lo ben cert és que descriu una situació molt actual a tot el món de la música de carrer. Sense estar en contra de les Xarangues, desde ací també demanem que es dignifique la música de carrer i que pensem que cada vegada que els músics eixim al carrer és la millor manera d´arribar a tot el poble, o almenys a un major nombre de gent que no solen anar als concerts. Disfrutem i fem disfrutar, viscau la música!

 

Quan la música falla 

 

“A tu que t'agrada això d'escriure tonteries, no voldries escriure un article sobre la música i les Falles?”. Amb eixes paraules (o altres semblants), el meu amic Sergio Garcia Orengo em va animar a redactar aquesta reflexió sobre la música de les Falles. Sí, vaig acceptar amb molta il•lusió. Em vaig posar a escriure i, malauradament, no em venia res al cap.

 

Què fàcil havera sigut escriure sobre la música dels Moros i Cristians. A Alcoi, per exemple, pots passar-te 4 dies gaudint del legat d'un tal Amando Blanquer Ponsoda. De fet, el primer d'eixos 4 dies es diu “el dia del músic”, on les diferents bandes de música que amenitzaran la resta de les festes són els grans protagonistes. Aquestes bandes, per al que no ho haja viscut, fan una “entrada de bandes” on interpreten pasdobles de concert (la majoria) de músics prestigiosos com Ramon Garcia Soler, Rafa Mullor, José Rafael Pascual Vilaplana, José Mª Ferrero, Ignacio Sánchez Navarro, Francisco Esteve Pastor, Josep Vicent Egea Insa, Pedro Joaquín Francés, Saül Gómez Soler, Oscar Navarro, Carlos Pellicer, Vicent Pérez Esteban, Rafael Talens o el propi Blanquer, entre altres centenars que estic deixant-me. En arribar l'última de les bandes a la Plaça d'Espanya, totes aquestes s'agrupen per interpretar l'Himne de la Festa, l'himne d'Alcoi. I la plaça està de gom a gom..

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Però ja està bé de parlar d'Alcoi. Anem a parlar de les Falles, i no solament les Falles de Gandia. La música que es toca a aquestes festes correspon, bàsicament, a pasdobles interpretats amb la particularitat “carregats de bombo”, és a dir, intentant tocar amb un volum molt alt, a una velocitat vertiginosa (el més ràpidament possible) i amb la major desafinació que es puga assolir. No obstant, també es solen escoltar grans clàssics xaranguístics com el gran Tírate De La Moto, La Fallera Camina Pa'Lante, Maric... Borinot El Que No Bote, L'Amapola, Alcohol i moltes altres del mateix autor del Lazarillo de Tormes, el mestre Anònim. En arribar el dia de l'Ofrena, les Falles i les seues respectives bandes es posen més guapos i guapes si cal, ben mudats, i desfilen ordenadament en direcció cap a l'Ajuntament, on els espera la imatge de la patrona de tots els valencians: la Maedéu dels Desemparats; a la que van a vestir amb flors. Una llàstima que sols es cuide la vestimenta, ja que els pasdobles que interpreten la majoria d'agrupacions no deixen de seguir el “carregat de bombo” style. No seria bonic que, al menys, es tinguera un mínim de dignitat musical durant l'acte de l'Ofrena? Totes les invocacions musicals a Satanàs que es donen lloc durant les festes queden purificades mínimament amb les marxes de processó del dia de Sant Josep. Finalment, arriba la Cremà, i amb ella el clímax igni amenitzat per la peça més famosa de les Falles: la Marcha de la Bien Amada Valencia, del mestre Padilla (andalús, per cert). C'est fini.

 

No hi ha música escrita per a les Falles? Sols coneguem la peça de Padilla i El Fallero del mestre Serrano? Ja ho crec que hi ha, però pocs fallers la conegueu. Fa poc vaig tindre el plaer d'interpretar el pasdoble Begoña Jiménez, de Saül Gómez, dedicat a la homònima que no era ni més ni menys que la Fallera Major de Valencia de l'any 2013. Un pasdoble preciós. Un pasdoble faller i de concert. I de segur que hi ha molta més música fallera de qualitat. A més a més, Gandia té el privilegi de posseir un himne que no té res que envejar a ninguna ciutat, i de segur que tots l'heu escoltat.

 

Són mals temps per a la música. I per a les Falles. I també per a les bandes de música.

 

Abans tots els xiquets i xiquetes que ens apuntàvem a música volíem entrar a la banda bàsicament per dos coses: per fer viatges i per anar a tocar pel carrer. Viatges com anar a EuroDisney, anar a Salzburg, a Roma, a Berlin, o a Viena eren una cosa comú en la majoria de bandes que conec. Aquestes societats organitzaven tots els anys alguna escapada per Europa a alguna d'aquestes destinacions i també d'altres que no he mencionat. ¿Per què ara ja no anem? Fàcil: perquè no hi han diners. ¿I abans sí? Sí. Abans moltes societats aprofitaven els ingressos de les actuacions de la banda per organitzar aquest tipus de viatges.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Abans les bandes eixien més a tocar. Les distintes falles es disputaven a les millors bandes de la Safor per amenitzar les seues festes. Era difícil veure unes Falles de Gandia sense la banda de Bellreguard, la banda de Daimús, la banda d'Ador, la de Barx, la de la Font d'en Carròs, la de Piles, la del Grau i moltes altres. Les Falles volien a les millors bandes, i sols aquelles que no tenien un poder adquisitiu molt elevat llogaven a xarangues, les poques xarangues que llavors existien. Hui en dia s'han canviat les tornes. Pràcticament totes les falles contracten xarangues, i sols queden unes poques bandes anant a tocar a les festes. Els músics més talentosos de les bandes actuals s'han ajuntat en tota una gran varietat de xicotetes agrupacions musicals, i la resta de músics de les bandes s'han quedat sense Falles, s'han quedat sense eixir a tocar pels carrers de Gandia. Solament unes poques d'aquestes agrupacions han suposat una millora qualitativa pel que fa a la musicalitat, però la gran majoria de xarangues que es poden veure per Gandia són, desgraciadament, una ofensa al terme Xaranga.

 

Fallers i falleres de Gandia:

Si no podeu llogar a una banda de quaranta i pico músics, no passa res, hi ha agrupacions més menudes que poden fer-ho millor, si cal. Animeu als vostres músics a que no ho toquen tot “carregat de bombo”. Cuideu la vostra salut auditiva. Orelles i timpans sols tenim els que ens toquen al nàixer, no ne venen a la farmàcia. I els músics saben que tampoc venen llavis en El Corte Inglés. Intenteu que un acte com l'Ofrena siga seriós i que les vostres respectives bandes interpreten peces boniques, en les que el bombo no siga el protagonista omnipotent, en les que s'aprecien forts i pianos, en el que es busque un mínim d'afinació i s'intente mesurar el ritme, i sempre portant el pas. Feu un esforç per fomentar la difusió d'obres escrites per a les Falles, més enllà de Valencia i El Fallero. Quan aneu a demanar-los alguna peça a la vostra banda, procureu que no siga cap clàssic xaranguístic dels que ja hem parlat. Els músics vos ho agrairan. I els vostres oïts. Entre tots podem contribuir per millorar unes festes que deurien ser un referent cultural de prestigi, i no un desfilada de bufats i enfarlopats.

Senyor pirotècnic, avant l'entrà!

 

Asier Escrivà

Daimús. 8 Gener